Una màgia autèntica, real...

Uns ullets, entelats d'inocència,
busquen on aferrar-se,
una mà que els acompanyi,
un somriure que els desperti.

Uns ullets, rebosants de vida,
busquen un camí,
pregunten quin és el correcte,
busquen al seu voltant,
uns ulls on reflexar-se.

Uns ullets, incoscients de qui són,
et busquen,
em busquen,
ens busquen.
Busquem-los, trobem-los, acollim-los.

Perquè ells són la llum del demà,
l'alegria del present,
el record del passat.
Perquè tots hem sigut llum, alegria i record.

Una màgia transparent,
que no es toca ni se sent,
una màgia que no es veu,
una màgia que es respira.

Una màgia autèntica,
una màgia real,
que ilumina la foscor,
que d'espurna es torna flama,
que vola fins al cel,
i allà es torna estel.

Un estel,
on els infants fixin la mirada,
i ens ajudi a caminar,
tots plegats,
agafats de la mà.

Perquè la màgia del infants
és autèntica,
és real.

Una mica de màgia...