Nit d'agost...

Sento la pluja,
els grills i les onades.
I no puc dormir.
Sento els batecs,
les mans i les mirades.

I no puc dormir.

Sento les bombolles dins la panxa
la tempesta anclada que no marxa
les agulles del rellotge,
i les hores que passen.
Sento les pessigolles de l'ànima.
Sento els núvols plorar i la lluna amagada.
Sento les estrelles xisclar i l'emoció atrinxerada.

I no puc dormir.

Sento el soroll de la nit
mentre les hores passen.
Sento l'oblit de l'ahir
que torna com les onades.
Sento el neguit del sentir
que tot acaba.

I no puc dormir.

Sento per sentir
tantes coses i tan barrejades.
Sento que no tenen sentit
i que em perseguiran en un somni de nit.

Sento que se'm tanquen els ulls,
però no de son,
sinó de cansada,
de sentir de tot,
i res a la vegada.

Perquè els viatges en bona companyia son inoblidables!

Pujarem nedant a les estrelles
anirem volant al fons de la terra,
dormirem desperts sobre la lluna plena
anirem corrents rere el crit de les sirenes.


Cantarem amb les fades de sota les pedres
ballarem amb l'aire que enlluerna.
Sembrarem esperances en el desert de les penes,
escriurem amagats a la panxa d'una balena.


Riurem plegats al voltant d'una foguera
blava i verda i amb olor a ginesta.
Pintaré la vida amb el color alegria
perquè m'agrada creure en fantasies.


Gaudiré de la veritat, i de la mentida,
perquè amics, així és la vida!!