Nit d'agost...

Sento la pluja,
els grills i les onades.
I no puc dormir.
Sento els batecs,
les mans i les mirades.

I no puc dormir.

Sento les bombolles dins la panxa
la tempesta anclada que no marxa
les agulles del rellotge,
i les hores que passen.
Sento les pessigolles de l'ànima.
Sento els núvols plorar i la lluna amagada.
Sento les estrelles xisclar i l'emoció atrinxerada.

I no puc dormir.

Sento el soroll de la nit
mentre les hores passen.
Sento l'oblit de l'ahir
que torna com les onades.
Sento el neguit del sentir
que tot acaba.

I no puc dormir.

Sento per sentir
tantes coses i tan barrejades.
Sento que no tenen sentit
i que em perseguiran en un somni de nit.

Sento que se'm tanquen els ulls,
però no de son,
sinó de cansada,
de sentir de tot,
i res a la vegada.