Ni perquè, ni com, ni quan, ni què.

I al despertar sento
els ocells aletejar
en el meu cap.

I una bombolla de sabó,
puja i baixa
dins la meva panxa.

I un crit estrident
que no sé exactament
de quin racó prové.

Un aire que es filtra
encara no sé com,
dins la meva vida.

El "perquè" és incontestable.
El "com" va més enllà d'aquest món.
El "quan" ja el vaig oblidar fa alguns anys.
El "què" és el que vull saber.

I la ignorància del no saber
voleia dia a dia pels carrers.
Sense sentit, sense destí.
Sense saber si és d'avui, o és d'ahir.