L.N.C

Jo no sé cantar, amb proutes feines toco la guitarra, i encara menys tinc el que s'ha de tenir per preparar un joc pensant en la colla. Només disposo de les paraules, i elles venen a mi quan volen, no quan les necessito.

I han vingut, jo no les he cridat però no paren d'escridassar-me dins el cap. I em dicten el que us haig de dir. Poques vegades expresso el que sento, poques vegades ho dic en públic, però avui em ve de gust. Em sento lliure per fer-ho.

I després de tot, no sé ben bé què dir. M'heu dedicat el "Lencito" de confident, no sé ben bé perquè, però ara seré jo la que em confesi.

Ha estat un cap de setmana estrany, no m'ho negareu. Hem rigut, ens hem rallat, hem compartit, ens hem enfadat, hem gaudit, ens hem avorrit, hem estat junts i ens hem separat. Però és el que hi ha. No val la pena fer-se mala sang, no val la pena cares llargues, no val la pena rallar-se. No hem fet tot el que voldríem, no ha estat el que ens esparàvem, hi ha hagut complicacions, hi ha hagut ilusions, però... Amb quina sensació marxarem? Quin sentiment ens retornarà cada cop que recordem aquest cap de setmana?

Jo us convido a ser sincers, a brindar per lo bo, però no oblidar lo dolent, perquè això també ens fa créixer!
Us convido a somriure, malgrat costi, perquè un somriure sempre cura, una cara llarga, sempre ralla.
Us convido a brindar, no pel que no ha sigut, sinó pel que un altre dia tornarà a ser.
Us convido a somiar, perquè després de tot... som amics.
Us convido a recordar, però també a mirar endevant.
Us convido a estimar, perquè només així sereu estimats.
I per últim, us convido a no deixar mai morir l'infant que porteu dins, perquè no dubto que és ell el que ens manté units.
Us convido a brindar, ara, avui i per demà, per una colla especial, que sigui com sigui, creixerà.

FELICITATS!!